Administrar

Maria Antnia Mora, professora de Llengua i Literatura Catalanes

A tots els que dem teniu examen d'ortografia

mamora | 14 Octubre, 2009 13:33

ÀNIMS I MOLTA SORT!

(Si cercau un poquet dins el bloc trobareu  l'examen)

Cam florit

mamora | 13 Octubre, 2009 19:53

Camí florit

Llevamà, card, fonollassa, 
rosella, cascall, lletsó, 
vinagrella, corritjola, 
ginesta, aritja, fonoll, 
passionera, cugula, 
mare-selva, safrà bord, 
floravia, canyaferla, 
baladre, argelaga, albó, 
falguera, olivarda, estepa, 
clavell de moro, coscoll,          
heura, contell, englantina, 
vidalba, murta, maimó, 
cama-roja, campaneta, 
ravenissa, bruc, guixó 
(i en l'aire color de vauma 
l'esgarrifança d'un poll). 

        Josep Maria Llompart

 

 (Segueix)

Enviament d'activitats

mamora | 13 Octubre, 2009 19:06

Podeu enviar les activitats a mantoniamora@hotmail.com

I Bon vespre quan s fosc, Gabriel Bibiloni

mamora | 13 Octubre, 2009 14:00

A la majoria de llengües europees hi ha una paraula per a designar la part del dia compresa entre la posta de sol o la desaparició de la claror solar i el moment d'anar a dormir. En català general vespre, en francès soir, en anglès evening, en italià sera, en alemany Abend, en neerlandès avond, en noruec kveld, en suec kväll, etc. L'espanyol i el portuguès es caracteritzen per no tenir una paraula equivalent, per la qual cosa en espanyol s'ha creat el compost tarde-noche, que s'utilitza ocasionalment i que adesiara algun català calca en un absurd tarda-vespre. Els parlants de les llengües que tenen una paraula equivalent a vespre fan servir la fórmula bon vespre com a salutació d'entrada durant aquesta part del dia: bon vespre, bon soir, buona sera, good evening, Guten Abend, etc. I, d'altra banda, utilitzen el bona nit (bone nuit, buona notte, good night, Gute Nacht) només quan se'n van a dormir o quan s'acomiaden. És lògic: el vespre és una part del dia (dia oposat a nit), un temps en què la gent està activa, mentre que la nit és el temps en què dormim; és del tot raonable que et desitgin bona nit quan te'n vas a dormir, no quan ets a una part del dia que no és la nit. Els parlants d'espanyol i de portuguès, en canvi, diuen buenas noches o boa noite tant quan arriben com quan se'n van. També és lògic, perquè per a ells, que no tenen vespre, quan fa fosca ja és la nit. A Mallorca el sistema diguem-ne paneuropeu funciona amb tota perfecció. Bon vespre es diu sempre en arribar, com a salutació d'entrada, sigui l'hora que sigui, encara que el rellotge marqui les 4 de la matinada (circumstància ara bastant normal, sobretot per als joves; abans només s'esdevenia a les vetles dels morts i poca cosa més). I bona nit, només quan un se'n va, sigui també l'hora que sigui. Ara fora de Mallorca —també a Menorca i a Eivissa— trobam pertot el sistema de l'espanyol i del portuguès: només bona nit. I davant això se susciten uns quants dubtes. Fóra possible que l'ús actual mallorquí fos un romanent d'un ús general de la llengua d'altres èpoques? Podria ser que el bona nit com a salutació d'entrada hagués comparegut per imitació del castellà, com el bones tardes tractat a l'article precedent? Aplicant els bons principis jurídics, cal presumir la innocència d'aquest bona nit fins que no se'n demostri la culpabilitat. Però els qui ens dedicam a l'estudi de la llengua hem d'estar atents als fets i a les proves. A diferència del bones tardes, rehabilitat en bona tarda, que deixa proves del seu origen espuri per allà on passa, el bona nit té una fesomia que el presenta com a immaculat. Però també és estrany que el català de fora Mallorca, tot i tenir la paraula vespre (País Valencià a part), faci servir un sistema que no es troba a cap llengua de l'entorn menys a les que ja hem esmentat. I si el bona nit d'arribada és la cosa que s'ha dit sempre, d'on surt aquest ús mallorquí tan diferent, sòlid i arrelat? No cal dir que és necessari preservar l'ús mallorquí de qualsevol influència que el pugui desbaratar. Però calen més coses. Caldria introduir ràpidament bon vespre al DIEC (encara que només sigui perquè és viu a una part del país). Si a l'entrada tarda hi ha bona tarda i a l'entrada nit hi ha bona nit, per què a l'entrada vespre no hi ha bon vespre? I si aquest bon vespre s'escampa pel continent, ningú no haurà perdut res. Alguns ja ho han intentat en alguns mitjans de comunicació del Principat, una provatura que, si hagués tingut el suport, i no l'oposició, dels responsables lingüístics dels mitjans principals, ara hauria triomfat i seria tan natural com tantes coses que han triomfat. I si s'escampa segons l'ús mallorquí i europeu, oli en un llum. Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 26 de setembre de 2009. (Segueix)

Bon dia tot el dia, Gabriel Bibiloni

mamora | 13 Octubre, 2009 08:17

Els parlants d'espanyol fan una cosa extraordinriament curiosa: diuen buenos das noms durant el mat. No tindria res d'estrany si la frmula emprada fos buenas maanas com es fa en angls (good morning) o en alemany (Guten Morgen), per no hi ha res que hagi de fer associar la paraula dia al mat, que noms s una part del dia. Els altres idiomes que diuen bon dia, com el francs, litali, el mateix alemany i molts altres, diuen bon dia (bonjour, buon giorno, Guten Tag) mentre s de dia, o s, mentre hi ha claror, no durant el mat, com s de pura lgica matemtica. La darrera vegada que un francs m'ha dit bon jour ha estat fa cosa d'un mes, era el capvespre i el rellotge ho vaig mirar deia 20.15. Per qu en catal no fem com fan a la resta del mn? Perqu un mal dia es va introduir a la nostra parla el castellanisme bones tardes, amb la qual cosa el bon dia va quedar restringit a l's durant el mat a la manera castellana. No s quan va entrar el lamentable castellanisme, per de la seva absncia a la Catalunya del Nord deduesc que el fet s posterior al tractat dels Pirineus (1659). La frmula per a saludar bones tardes, amb un plural que fa indiscutible el seu carcter foraster, va entrar al sud dels Pirineus, tant en aquelles rees on es troba el castellanisme tarda com en aquelles altres en qu s inusitat. Perqu, digui el que digui Coromines, tarda s un castellanisme, com ho prova el fet que en catal occidental s tarde. La grafia amb a final no s ms que un procediment de camuflatge ortogrfic. Qu es deia abans per a saludar desprs de dinar? Sens dubte bon dia, com a tots els pasos del voltant. Bones tardes era una frmula general a totes les terres del sud dels Pirineus fins a la conversi de l'intrs en el camuflat bona tarda, fet per analogia amb els singulars bon dia o bona nit, per, al cap i a la fi, tan castellanisme com la forma sense camuflar. Fabra va acceptar tarda al seu diccionari, segurament davant la falta d'un mot per a designar aquesta part del dia que ell trobs fcilment vehiculable al Principat. I, a ms, a la mateixa entrada, com a exemple hi posa bona tarda! Per, segons les meves informacions, la difusi social de bona tarda al Principat la va comenar Salvador Escamilla en els seus programes de rdio, els primers en catal, i l'han consumada la rdio i la televisi de la Generalitat de Catalunya. Els constructors del model de llengua d'aquests mitjans, allunyat del projecte histric de descastellanitzar el catal, hi estan aferrats com una pegellida. Al bona tarda i al seu model claudicant. Per a acabar-ho d'adobar, al Pas Valenci s'ha difs la cpia regional equivalent bona vesprada, mancada de la ms mnima tradici i historicitat. A Mallorca la persistncia del bones tardes, beneda per Moll amb l'argument de val ms un castellanisme que la gent diu que un altre que no diu ning, ha blocat tant el bona tarda, completament inusitat, com l'aparici d'un bon horabaixa o bon capvespre, tan artificiosos i falsos com si de cop alg es poss a dir bon mat durant el mat. Durant la primera etapa (2005-2007), IB3 feia servir el bones tardes amb tota la impudiccia del mn, un fet ara feliment superat. El cam encertat s promoure el bon dia tot el dia i suprimir totes les versions regionals del castellanisme bones tardes. A Mallorca ja hem comenat amb peu ferm: dir bon dia durant tot el dia ja s el criteri oficial d'IB3, establit per la Universitat. A mesura que la gent ho vagi sentint durant l'horabaixa s'acabar aquell doi de demanar "que no has dinat?". Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 19 de setembre de 2009. (Segueix)
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18  Segent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS