Administrar

Maria Antnia Mora, professora de Llengua i Literatura Catalanes

L'arbre domstic, conte de Pere Calders

mamora | 12 Octubre, 2009 12:46

L'arbre domstic

En aquesta vida he tingut molts secrets. Per un dels ms grossos, potser el que estava ms amb pugna amb la veritat oficial, s el que ara trobo oport explicar.

Un mat, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Per no us penseu: es tractava d'un arbre de deb, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.

Vaig veure de seguida que all no podia sser la broma de ning, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.

Em va rebre el capit, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l'elegncia del qual no podria explicar, perqu el tapaven els galons. Vaig dir:

- Us vinc a fer saber que al menjador de casa meva ha nascut un arbre de deb, al marge de la meva voluntat.

L'home, vs direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i desprs digu:

-No pot sser.

-S, es clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Per l'arbre s all, prenent llum i fent-me nosa.

Aquestes paraules meves van irritar el capit. Va donar un cop damunt la taula amb la m plana, va alar-se i m'agaf una solapa. (All que fa tanta rbia.)

-No pot sser, dic -repet-. Si fos possible aix, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S'hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdrem ms temps del que sembla a primer cop d'ull. Estarem ben arreglats si en els menjadors de ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinries! Els revolucionaris alarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potncia, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu?

-S. Per, a despit de tot, he tocat l'arbre amb les meves mans.

-Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, noms, aquest secret, i l'Estat pagar b el vostre silenci.

Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitz la meva conscincia. Vaig preguntar:

-Que s d'inters nacional, aix?

-I tant!

-Doncs no vull ni un cntim. Jo per la ptria tot, sabeu? Podeu manar.

Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les grcies. I qui, amb aix, no es sentiria ben pagat?

Comentaris

  1. L'arbre domstic

    D'aquest conte estic fent jo ara un treball... s genial!

    suna | 26/11/2011, 12:21
  2. Re: L'arbre domstic, conte de Pere Calders

    Tema La veritat oculta, aix que ens fan veure d'una manera i a l'hora ens tenen enganyats per altra banda, la veritat que desconeixem, i una mentida que nosaltres creiem que s la veritat.

    shgfdsa | 14/06/2012, 06:34
Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS